Els coloms de la guerra

Els animals sempre han tingut un paper destacat (de vegades decisiu) en els conflictes bèl·lics entre humans des de temps immemorials. El passat segle XX ens va deixar imatges de gossos paracaigudistes o coloms amb missatges encapsulats a la pota, entre d’altres. És d'aquests últims, dels coloms, que en volia escriure. Els coloms missatgers han dut sovint informacions clau dins de xicotetes càpsules que els diferents bàndols enfrontats col·locaven a les potes de les aus o amb un arnés sobre el llom o el pit de l’animal. Aquesta pràctica sembla ben antiga.

Ara bé, durant la Primera Guerra Mundial (WWI), i per despistar l’enemic, els belgues escrivien missatges  amagats entre les plomes de vol primàries i secundàries de les ales d’aquests columbiformes. Si us fixeu en la foto que adjunte (Metropolitan Museum of Art, USA), veureu un colom belga abans de fer-lo volar per avisar als comandaments i que presenta 3 missatges codificats (BOIS+CODI ALFANUMÈRIC; PONT+ CODI ALFANUMÈRIC; i COLE+CODI ALFANUMÈRIC), que en francés indicaven un bosc, un pont i una mina més un codi secret. Llestos, els belgues.

Els coloms de la guerra, com els coloms de la pau, sempre fent de mitjancers alats entre les misèries i utopies dels humans.

Xama

Segueix-nos al Facebook

Malgrat que no publiquem aquí, estem al Facebook amb tota la info i activitats actualitzades:

www.facebook.com/elgabredecrevillent

Quina lenta agonia, la dels refugis (de quiròpters) perduts

Pèrdua de refugis per a quiròpters trogòfils: un degoteig constant

Els rinolòfids, que són una família de mamífers dins l'ordre de quiròpters o moceguellos, necessiten la nostra ajuda. Bé, més que la nostra ajuda, necessitarien que els deixàrem viure en paus, en la seua particular foscor. Els principals problemes o amenaces que tenen aquests mamífers són la pèrdua o dregradació d'hàbitat, la disminució de diversitat d'espècies (pels pesticides) que formen part de la seua dieta i la manca cada vegada major de refugis.

Aquests ratpenats són troglòfils i gregaris (com altres famílie si espècies, viuen en construccions humanes, cellers, coves, mines... formant colònies) i la pèrdua d'aquests refugis pot marcar la diferència entre la presència o desaparació d'aquestes colònies d'una zona concreta, amb el que això representa: perdre un insecticida innocu, biològic, que no té preu i que ens estalviaria un dineral, tant als llauradors com als consumidors.

El cas és que la setmana passada vaig ser coneixedor de la pèrdua d'un nou refugi d'una d'aquestes colònies. Un llaurador de #SanFelipeNeri em va mostrar un mas abandonat, propietat d'un familiar. Envoltat de cultiu d'alfals, hortalisses, moreres i palmeres datileres, la casa havia albergat una colònia de ratpenats de ferradura gran no inferior als 50 exemplars (pel que em comentava l'home i pel que vaig deduir a partir de la quantitat d'excrements del terra i de les taques a les parets). Aquesta casa havia sigut assaltada aquest estiu passat per gent que ha destrossat portes i finestres, fet que ha provocat la fugida dels mamífers. Encara, però, hi niuen algunes parelles d'oreneta vulgar que es mostren (de moment) alienes a les destrosses.

Els ratpenats de ferradura gran (i altres espècies de ratpenats) podrien estar menjant-se diferents lepidòpters, polilles nocturnes (com la coneguda 'rosquilla') que ataquen i destrossen l'alfals i altres cultius de la zona i que formen part de la dieta d'aquests rinolòfids. Vaig proposar al llaurador de tapiar voluntàriament les portes i finestres de la casa, però la cosa no depén tant d'ell com de la família propietària. Una llàstima, doncs.

Una de les possibles actuacions que estan al nostre abast és mantenir, entre tots, els refugis per a aquestes colònies de ratpenats de ferradura i generar-ne de nous (com ara rehabilitar i tapiar antics transformadors elèctrics i altres infraestructures o construccions humanes abandonades). Tothom n'eixirà beneficiat. Gràcies a José Luis Salcedo per donar-me l'oportunitat de conéixer una part important d'aquest llogaret meravellós i la seua gent.

#bats #rhinolophus #crevillent #ratpenats #murciélagos #fledermaus

La finestra de l'esquerra dóna a l'estança on hi havia la colònia de quiròpters

El mas envoltat per bancals d'alfals

  

 Excrements o guano de ratpenats sobre el llit, el capçal i el terra de l'estança

Interior de la cambra on hi havia instal·lada la colònia i on ara entra llum i vent,

fet que ha fet inservible el lloc com a refugi, així com la presència de gent fent-hi destrosses.

Destrosses fetes en el corral on guardaven antigament ramat.

A les bigues encara niuen les orenetes

 Dos nius d'oreneta. N'hi ha més de 6 entre el corral i la casa

Parella d'orenetes abans d'accedir a la casa.

La de la dreta duia fang i palla al bec per acabar de construir el niu.

LA FILOPÀTRIA DEL CORRIOLET

Hui he matinat una mica més abans d'anar a escola per tal de vore si aconseguia observar algun exemplar de corriol petit o corriolet ('Charadrius dubius') al riu Ripoll (terme de Ripollet). Ja ho vaig intentar infructuosament ahir diumenge.

Resulta que un gran anellador de Ripollet, Antonio España Ruiz, té un projecte interessantíssim des de fa anys amb aquesta limícola migradora. Els marca amb anelles de colors i banderoles blanques numerades per tal de poder identificar-les i llegir-les a distància. Hui ha hagut molta sort i he tingut un xicotet 'xute' d'adrenalina quan m'ha aparegut als prismàtics una banderola amb la xifra 14 al tibiotars esquerre i una anella taronja i una de metàl·lica identificativa al dret.

A més d'aquest corriol marcat, n'he localitzat i fotografiat 3 més al llarg del riu Ripoll al seu pas per Ripollet i Montcada i Reixac. He enviat les dades GPS on l'he observat i fotos a Antonio i, per celebrar-ho encara més, m'ha comentat que ell mateix va poder observar l'any passat AQUEST MATEIX INDIVIDU I AL PUNT EXACTE ON L'HE OBSERVAT JO HUI. És a dir, que després de passar l'hivern a milers de quilòmetres al continent africà, torna a Ripollet, al lloc exacte, any rere any.

I és clar, de seguida m'ha vingut a la ment un concepte (expressat amb un "palabro"): FILOPÀTRIA, que en zoologia designa la tendència que presenten diferents animals (ocells migradors, peixos com el salmó...) a romandre o tornar al mateix territori en què van nàixer per a reproduir-se, per a fer-hi niu. Supose que un dels objectius principals de l'estudi que duen a terme serà aquest aspecte filopàtric de l'espècie.

"Amor a la pàtria", literalment, la d'aquest corriolet número 14 (i la de molts altres). Espere vore-n'hi més, de corriolets identificats.

[adjunte fotos de les troballes, tot i que algunes no tenen gaire qualitat per la distància a què han sigut preses]

[per saber-ne més sobre aquesta au: https://ca.wikipedia.org/wiki/Corriolet]

  

  

Problemes? No, solucions

Allà on alguns hi veuen problemes, altres ho interpreten com a oportunitats, com a solucions. A #Ripollet, concretament al carrer de sant Jaume, els nius d'oreneta (i els excrements o "molèsties" que s'hi generen a l'època de cria) no són cap problema. Ans al contrari. En comptes d'agafar graneres o pals per trencar els nius (protegits per llei) d'aquestes precioses i beneficioses aus, van optar per trobar una so-lu-ci-ó fàcil, senzilla i ràpida. Si els hagueren trencat haurien generat un nou problema: la pèrdua de biodiversitat, de fauna urbana prop de casa i de control biològic de plagues.

Com es pot apreciar a les fotografies que he fet hui, s'hi van col·locar (en diferents edificis del carrer) lleixetes de fusta perquè els excrements no caigueren damunt dels caps dels vianants o al terra. És d'intel·ligents mantenir i protegir aquest insecticida inocu i natural anomenat #oreneta cuablanca i els seus nius. Espere que aquesta iniciativa i bona voluntat amb les orenetes també prospere al meu estimat poble, #Crevillent, i a tot arreu.