Ahir, vespra de Nadal, vam pujar el cim d'Aitana. Era la primera vegada que hi pujava. (Mai no és tard si el cim és emblemàtic i nostrat.) Encara hi havia trams plens de neu i amb bon gruix, escassos però suficients per gaudir-ne. No hi havia ni una ànima per la serra, i és que el dia és frenètic per preparar el sopar de Nadal i fer les últimes compres. Bon Nadal, doncs. Que en siguen molts més junts.
