el GABRE

Voltors a Crevillent

2012-01-31T02:58:00.000-08:00

Hui, dimarts 31 de gener, cap a les 11.30h he vist una parella de voltors volant en cercles al cel del casc urbà de Crevillent, a no molta altura. Després de fer diferents passades que han durat uns 20 minuts, han fet cua cap a la Serra de Crevillent. Ho deixe escrit perquè, tot i que és habitual la citació de voltors en el moment de pas, no és gaire habitual que facen el que ha fet aquesta parella. Potser pujaven de l'abocador d'Abornasa proper al parc natural del Fondo, on potser sí que és més habitual veure'ls apropar-se a menjar. Com que estic molt desconnectat de les citacions ornitològiques locals, hauré de preguntar al personal si és que sovinteja (de fa poc o fa temps) alguna parella d'aquests accipítrids a la nostra serra.

L'amistat del cucut

2012-01-02T03:30:00.001-08:00

Una vella dita popular basca afirma que si la primera vegada que sents el cant d'un cucut tens monedes a les butxaques, eixe any no et faltaran els diners. Ho he llegit en un llibre de Kirmen Uribe, d'una preciositat infinita, serena. No sé quan va ser la primera vegada que vaig sentir el cant del cucut, era xicotet, i llavors no m'importaven els diners, ben bé com ara. Sí que recorde l'última vegada. Va ser fa un parell d'anys, a la cara nord de la serra de Crevillent (a les terres de la família materna, l'Ombria de el Fondó de les Neus), allà on els pins, les carrasques, els brucs i els arboços creixen forts perquè els arriba l'alé de les terres del nord, el mateix alé que parla sobre el cant del cucut. I és curiós, perquè no en va ser un, el cant que vaig oir, sinó el de dos cucuts, un mascle i una femella, tot fent el seguici nupcial. Era primavera.

Siga com siga, des d'aquella última vegada que vaig sentir el cucut, no he tingut més diners, tampoc me'n fan gaire falta. El que sí que he notat força és que les butxaques les tinc més plenes de bons amics que mai. Supose que eixa ha sigut la riquesa que em dispensaren aquella parella de cucuts. Una riquesa que no té preu. Espere de tot cor que enguany vosaltres també n'oiu. Per si de cas, us enllace un vídeo on podreu gaudir-ne. Feliç 2012.

El tio Conina i altres contes

2011-12-08T12:31:00.000-08:00

De la meua estada de dos mesos a Bristol, no he aconseguit fer gaires coses relacionades amb el món de l'ornitologia i la natura, tret d'algunes eixides al countryside, o la visita a Stonehenge i el seu entorn paisatgístic. Ara bé, el company de casa que em va acollir, nat a Albalat (de la Ribera), m'ha fet saber un bon grapat de parèmies, frases fetes i acudits d'aquell poblet i comarca, els quals m'agradaria compartir amb tothom. Perquè la cultura popular, com ja sabreu, ni es compra ni es ven, sinó que flueix i es transforma, com l'energia, de boca en boca dels seus parlants. Gratuïta, lliure, no paga peatges ni coneix reixes de zoològics ni barres de calabossos. Deixeu-me que us conte un conte en forma d'endevinalla:

-Què diríeu que diuen a la Ribera quan hom es tira un rot?: Dacsa p'al porc. A Crevillent, però, 200 quilòmetres més al sud, hi diem "P'als d'Elx" (siga merda o vent estomacal, i sense 'dacsa', que som molt garrepes).

-Si, un cop feu anar el rot, algú us pregunta: (és) Deba(d)es?, hi respondreu: deba(d)es peguen els frares cabota(d)es.

-I si us volen cobrar massa per l'espectacle dels rots, probablement plorareu desconsolats, i serà llavors que, sense miraments, el mateix que us vol cobrar (que sembla que és meitat d'Algemesí meitat d'Alzira), us prodigarà taxativament: D'Alzira i plores!? (i és que ja se sap que els d'Alzira són els capitalins, amos i senyorets de casa bé de la comarca).

-Per si fóra poc, de ben segur que en aquell moment passarà algú que no sap com està el pati i preguntarà, delerós per saber què passa amb tant de plor i rot: Com està l'assunt?, a la qual cosa, acte seguit, el causant del plany respondrà així: Donant-li pel cul al difunt (vols fer de mort)?

-El ploraner, capcot, maleirà l'alzireny empeltat i hi espetarà, de veu baixa i abans de marxar: Alzira, cau de raboses! De tornada a Albalat, el xicot es queixarà a sa mare, i aquesta, cansada i avorrida que el fill no es valga per si mateix, clamarà al cel: Mante!, qui t'ha parit que t'aguante. El clímax del sainet s'esdevindrà quan, en aquell mateix instant, el germà major del ploramiques tornarà de festa d'una discoteca d'aquelles que fan tributs a l'extinta ruta de l'abadejo i, amb els ulls i la boca encara ballant, escoltarà del pare (que acabarà d'arribar de l'horta de derronyar els tarongers una mica): Per la nit lleons i pel dia cagallons, en un to àcid, mordaç però submís, en clara referència a les festes que es gasta el primogènit.

-El fill major pensarà que son pare està fava, perquè, de festers, ell en coneix molts més salvatges, i començarà a repassar de memòria aquells sagals que coneix de pobles veïns i amb qui comparteix nits i pàrquings: hi ha d'Algemesí, toputs; de l'Alcúdia, roscanos (mai de Carlet, per la mort de déu!); de Guadassuar, carabassots, i aquell menut bragat de Riola, panderola. I els últims a reconéixer seran els seus propis veïns i ell mateix: d'Albalat, lloques. Per últim, aquella estampa familiar, es resoldrà amb l'asseveració del iaio, que, com qui no hi és, i reposant les mans sobre el gaiato que fa servir per desplaçar-se, deixarà córrer al seu nét, que va camí de l'habitació a recuperar tot el que ha rondat: A vore si et quedes tancat com el tio Conina! El cas és que en Dani, l'albalatero que viu a Bristol, em contà que al seu poble, Albalat, tothom coneix la història del tio Conina, que es va quedar tancat mentre es feia una habitació, perquè fent pujar parets i parets, no s'adonà de la trampa i es quedà "engabiat" entre els quatre murs. Veritat o no, la gent encara ho comparteix.

-Però la cosa no acaba aquí, i el menut de la família, per matar les penes, també ha marxat a la seua habitació, a fer el que diuen els de Benicull: Quan la serra de Corbera du capell, a pelar-se la fava a l'Hort del Martell. Hort o cambreta, tot va de mà de la maneta. I conte contat, cultura a volar (passeu-ho)

http://maps.google.es/maps?um=1&hl=ca&q=albalat&gs_upl=8358l9132l0l9289l7l5l0l0l0l0l282l919l0.1.3l4l0&bav=on.2,or.r_gc.r_pw.,cf.osb&biw=800&bih=487&ie=UTF-8&hq=&hnear=0xd61b12307f6deff:0xcb7f47f0b5cbbe6c,Albalat+de+la+Ribera&gl=es&ei=PTLhTvGiBpPd8QOXr6HKDw&sa=X&oi=geocode_result&ct=image&resnum=1&ved=0CCEQ8gEwAA

PS: Premi per als qui esbrineu la forma normativa (estàndard) d'una expressió del meu amic d'Albalat: Sa irte?

Birds in Bristol

2011-10-29T07:27:00.000-07:00

Fa 2 setmanes que sóc a Bristol. He contactat amb alguns birdwatchers i m'han convidat a fer alguna passejada per observar aus i, si s'escau, a alguna jornada d'anellament. Una de les iniciatives que tenen és l'observació i registre de pas d'aus migratòries que baixen d'Escandinàvia cap a terres més "templades" (que les gèlides d'allà dalt, s'entén) en la Cabot Tower, una torre situada al bell mig del centre urbà. I és que aquí, tot i ser una ciutat amb vora mig milió d'habitants, és plena de jardins, boscatges i extensions de terra verda que clapegen l'urbs i, on les aus (i els cérvols!), campen allà on volen, perquè en aquesta ciutat troben la llar perfecta. Sense anar més lluny, des de la finestra de la mansarda on dorm, i a menys de 20 metres, em va passar fregant els morros i planant un falcó. I em vaig quedar glaçat amb la bellesa del vol, sobretot perquè mai havia observat un falconet en llibertat (al sud valencià no és que abunden, precisament, els falcons).

També he comprat un bird feeder (menjador per a aus) i l'he col·locat al jardí de la casa. Ja he observat com un pit-roig venia a proveir-se amb la bola de greix que hi he ficat. Açò és un paradís d'aus, i a tir de pedra sense eixir de la ciutat. Ara mateix és fantàstic observar l'espectacle del color ocre amb la seua infinitat de tonalitats que presagien la caiguda definitiva del "bon" temps i l'adveniment d'un hivern que el vent ja porta amb sons crus.

Foto 1. Davant un faig gegantí a Ashton Court.
Foto 2. Bird feeder

Una ecosocialistada

2011-09-21T04:41:00.000-07:00

Si ja és greu que el BNV (Bloc Nacionalista Valencià) desoïsca les directives, les normes europees i les lleis estatals que prohibeixen el vesc i la caça amb parany, tot per evitar la fuita de 4 vots de 4 cerrils de les comarques, principalment, castellonenques, l'última notícia que llig per ser emmarcada dins les contraditio sine qua non és aquesta de la diputada ecosocialista d'ICV:

http://www.ara.cat/politica/nuria_bonaventura_0_558544246.html

Per quedar-hi envesCAT!

Ximo Galarza i la feina ben feta

2011-09-17T05:02:00.000-07:00

Aquest diumenge l'amigatx Ximo Galarza eixirà a Canal 9, al programa De Temporada, capa les 20.40h, amb Paco, un llaurador de l'Horta. No us ho perdeu. Ximo és professor i ornitòleg, i s'estima l'Horta que el progrés, paradoxalment, arracona. I com que s'estima l'Horta i tot allò que ens dóna, fa blogs que ens ajuden a conéixer i comprendre una mica més aquests espais de vida, perquè si no els coneixem difícilment podrem estimar-nos-els mai.

http://www.rtvv.es/va/detemporada/temporada-Cap_13_556874311.html

http://hortapamapam.blogspot.com/

Horta viva, vida sana, futur assegurat.

Reportatge diari Ara

2011-07-21T14:48:00.000-07:00

Us adjunte un minireportatge del diari www.ara.cat anomenat "Ocells urbanites", ja que és una temàtica que sempre m'ha interessat força.

Ocells URBANITES

MÒNICA L. FERRADO 21/07/2011 00:00

Al matí, a algunes de les antenes de la ciutat de Barcelona hi pugen les merles a cantar. Si visquessin en un espai natural, buscarien l'arbre més alt. Però viuen a Barcelona, són aus urbanites i, per tant, s'han hagut d'adaptar. L'ecosistema urbà no tan sols és capaç de modificar la seva personalitat. Els científics han observat que les aus urbanes són més exploradores i atrevides. Però és que, a més, algunes espècies fins i tot han desenvolupat més el seu cervell. És la llei: adaptar-se o morir.

Barcelona està situada en plena ruta migratòria. "No ens n'adonem perquè sempre anem mirant cap a terra, però el cert és que és un lloc d'aturada i moltes s'hi queden", explica el biòleg Miquel Rafa, director de territori i medi ambient de l'Obra Social de CatalunyaCaixa. Per Catalunya passen unes 400 espècies. A la primavera, les aus volen del sud, de l'Àfrica, cap al nord. És el seu viatge prenupcial abans de l'aparellament. A la tardor tornen a l'Àfrica ja amb les cries. Això si no decideixen quedar-se.

Canvi de vida

Al Japó les cornelles mengen nous i han après que si les fan rodolar fins als pasos zebra els cotxes, quan hi passen, les trenquen. A Anglaterra, la mallerenga blava ha après a obrir amb el bec les ampolles de llet que reparteixen per les portes de les cases. A Barcelona també s'estan observant alguns canvis de comportament en algunes espècies. Per començar, han canviat el que els biòlegs anomenen distància de fugida, el màxim que una persona es pot apropar fins que aixeca el vol. "A la ciutat és més petita que al camp i hi ha espècies que han passat de no tolerar gens la presència dels humans a estar-hi al costat", explica David Sol, investigador del CSIC adscrit al CREAF.

És el cas de les cotorres argentines, una espècie invasora que viu a la ciutat des que fa unes quantes dècades alguns particulars que les tenien com a animal de companyia les van alliberar. Primer van ocupar com a nínxol ecològic les palmeres de les ciutats. Però no s'apropaven als humans. Avui, no és estrany veure-les al costat d'un banc on hi ha algú menjant un entrepà i deixant engrunes. Fins i tot han passat la mà per davant a una altra espècie abundant i molt més antiga a Barcelona: els coloms. Es mengen el seu aliment sense miraments.

En els seus estudis amb aus urbanes, David Sol ha constatat que les aus invasores que s'adapten a un entorn urbà són més valentes i exploradores. I coincideix amb les que tenen un cervell més gran, com és el cas de les cotorres. "Quan es troben en un nou ambient, el seu primer conflicte és trobar nous aliments. Per això acaben sent més exploradores que les del camp, que son més porugues", explica. En el seu entorn natural, la por a trobar depredadors porta a la prudència. Sembla que les aus de ciutat intueixen que en aquest entorn els seu depredadors naturals no hi són i per això arrisquen més.

Un altre estudi del CSIC demostra que, en general, les aus de la ciutat tenen el cervell un 20% més gran que les que viuen al camp. Han estudiat 82 espècies. Possiblement, la necessitat d'aprendre hi contribueix.

Aus inventores

La gavina és una altra au de l'ecosistema barceloní. Es tracta d'una espècie que viu a les zones costaneres i s'alimenta de peix. Però a Barcelona ja fa temps que viuen terra endins i han envaït moltes teulades. De fet, mentre que als anys 70 la seva presència era anecdòtica, actualment en algunes zones suposen un mal de cap per als veïns.

El peix ja no és el seu principal aliment. Mengen als afores, als abocadors -en alguns s'han pres mesures- i tornen a la ciutat. Però recentment s'ha vist que també han desenvolupat una altra capacitat, explica Rafa. Han creat una nova tècnica per caçar coloms, única de les gavines barcelonines. "Han après que el colom és confiat i no està preparat per fugir ràpid. Per capturar-lo, el persegueixen, li donen un cop amb l'ala perquè caigui i el rematen a terra per menjar-se'l", explica Rafa.

Els protegits

A Barcelona hi ha més de 200 edificis on viuen espècies protegides. Per exemple, els ballesters o falciots tenen predilecció pels edificis amb forats de ventilació. "El seu espai preferit són les mitgeres (parets separadores entre edificis que queden a la vista quan tenen altures diferents). Ens diuen la ciutat de les mitgeres i per això som el lloc d'Espanya amb més ballesters", afirma Sergi Garcia, president de Galanthus i responsable del programa de seguiment d'aus en edificis de l'Ajuntament de Barcelona. "El pitjor és que ara, amb la rehabilitació de molts edificis, s'estan tapant i, a més, es col·loquen dispositius per protegir-se dels coloms, que són molestos per als veïns i amb els seus excrements degraden els edificis", afegeix. Això impedeix la vida d'altres aus no molestes. A més, als edificis nous, tots de vidre i amb superfície plana, no hi poden viure. "No es té en compte que l'ecosistema urbà és un engranatge, necessitem les aus, que es mengen els insectes", diu Garcia. Per això, des de Galanthus s'està treballant amb arquitectes i veïns. Per exemple, al carrer Pallars s'ha fet un edifici d'obra nova amb nius artificials a les façanes. A Drassanes han posat nius per a pardals a la teulada.

Al Palau de Justícia de Catalunya hi ha un niu de xoriguers protegit pel mateix fiscal de medi ambient. Les obres de rehabilitació de l'edifici suposaven un perill i el fiscal va exigir mesures de protecció.

Caixes niu: resum temporada cria 2011

2011-06-27T03:45:00.000-07:00

Us adjuntem un resum del que ha estat la revisió, seguiment i manteniment de les caixes niu a la Serra de Crevillent durant la primavera-estiu del 2011. Feu-ne difusió, si de cas i sobretot, entre la gent jove i els més xicotets. Tot i que no apareix en el vídeo, també hem organitzat tallers de caixes niu per als més menuts i no tan menuts. Si mai voleu que fem un taller en la vostra organització, colla, col·legi o institut, feu-nos-ho saber i anirem encantats.

Els cabuts prefereixen ciutat

2011-06-22T08:19:00.000-07:00

Força interessant. La migració del camp a la ciutat, un "filtre ecològic", també en els ocells:

http://www.ara.cat/societat/ocells-ciutat-llestos-dentorn-rurals_0_503950077.html

Jornades mediambientals a Crevillent

2011-05-16T14:35:00.000-07:00

Aquest dissabte farem un taller de construcció i col·locació de caixes niu. Tothom hi està convidat.

Rata cellarda "okupa" a caixa niu

2011-04-22T13:43:00.000-07:00

El dimecres 20 d'abril de 2011 vam pujar a fer revisió de les caixes niu a la Serra de Crevillent i vam trobar que, en dues caixes niu, hi havien fet niu dos exemplars de Rata Cellarda (Eliomys quercinus), en castellà Lirón careto. Aquest rosegador sol predar els nius dels pàrids i d'altres famílies d'ocells. Finalment la vam deixar marxar perquè semblava que estava a punt de parir. És ben curiós (almenys així ho hem comprovat) que a les caixes niu properes a zones humanitzades i solanes hi proliferen les rates cellardes, mentre que a les zones més altes i humides de la serra no s'hi deixen veure, almenys no amb tanta freqüència.

Nou vídeo-resum de caixes niu abril 2011

2011-04-12T10:34:00.000-07:00

Niu de Mallerenga Emplomallada (Parus cristatus)

2011-04-09T13:09:00.001-07:00

Comencem bé la nova temporada de cria. Aquest dissabte he revisat una única caixa niu a la Serra de Crevillent i m’he trobat amb cinc pollets de Capellanet/Mallerenga Emplomallada (Parus cristatus) amb pocs dies de vida. Dels cinc, n’hi ha un que probablement no sobrevisca, ja que porta un retard important de creixement en relació amb la resta de germanets. La temporada passada ja va criar una parella de Capellanet, i m’aventure a dir que és la mateixa parella, tot i que desconec els costums o hàbits de cria específics d’aquesta espècie. La parella de l’any passat va fer una posta amb èxit, i jo diria que enguany repeteixen ubicació. Ara, aquesta afirmació és indecorosament acientífica. Siga com siga, és una molta bona notícia. I açò sols és un piscolabis, perquè hui he repassat unes 10 caixes niu d'altres zones i m'he dut tal quantitat de bones sorpreses que encara em dura l'alegria. Demà, si puc, penjaré una crònica d'aquestes darreres 10 caixes niu

Us adjunte, de moment, un vídeo que he muntat sobre el niu de dissabte.

El Pinsà Trompeter a Xixona

2011-04-05T04:27:00.000-07:00

Us passe un vídeo on s'informa de l'estudi que la UA du a terme sobre el Pinsà Trompeter (Bucanetes githagineus) al Montnegre (Xixona). El crevillentí i amic Dani Ferràndez, Pallissa, a qui algunes i alguns segur que coneixeu, és entrevistat i explica el seguiment que s'està fent de l'espècie i altres detalls. Durant la setmana de Falles (15-19 març) ens vam apropar per trobar algun niu, però els trompeters no es van deixar veure. Ara, però, en Dani ja ha instal·lat alguna càmera per fer el seguiment d'un niu actiu amb cinc ous.

http://www.rtvv.es/va/medio_ambiente/pinsa-trompeter-sahara-sinstalola-xixona_3_411588848.html

Aquí us deixe alguna foto que en Daniel ha tret del niu (sota un matoll de Cantahuesso, Thymus moroderi) i la zona en qüestió, sobretot per als visitants d'aquest blog, amants de la natura i els ocells d'altres parts del país (comarques valencianes septentrionals, Mallorca, Catalunya i més enllà) que no esteu avesats a aquest tipus d'ambient subàrid i d'espècies tan meridionals.

Caçadors d'espàrrecs

2011-03-27T05:04:00.000-07:00

Ahir dissabte, Dani, Pasqui, Charlie, Tatxa, Vicentus, altres alzirenys i jo vam esmorzar al Forn de Carrascosa, un baret de poble als afores d'Alzira i entre tarongerars. Després que alguns es quedaren fent un truc i trucant els gots, altres pujaren a escalar al Tallat Roig, mentre que altres quatre anàrem al camí que puja al monestir i pics de la Serra de la Murta a fer espàrrecs. El mestre caçador d'espàrrecs era el Tatxa, que tot solet en va collir un manoll de vora mig quilogram (a la foto, escampat). I tot perquè es va encapssonar en fer-nos una truita amb espàrrecs. Vam batre 16 ous i vam tallar el rebuig dels espàrrecs (allà on la tija no trenca, sinó que simplement es doblega, anava reballada al fem perquè no feia això, trenc!).

Els màrgens dels camins i els bancals abandonats estaven encara humits i a vessar d'esparregueres que amb prou feines podien amagar els brots tendres d'allò que després seria un bon àpat. I és que la setmana que hem tingut de pluges i el guaret de la terra han propiciat l'esclat dels turions verds comestibles. A més a més, va fer un dia de bandera, com diria mon pare, amb un sol que s'agraïa i personalment celebrava com el millor dels regals de la primavera. Els pinsans cantaven amb joia damunt la copa dels tarongers la seua melodia predilecta, pròpia d'aquesta època de tràfec sexual, mentre que els gafarrons muceguellaven (d'encuny propi: "volar amb semblança de muceguello") per damunt dels horts i pinedes fent el seguici, cridant l'atenció de femelles i intimidant possibles rivals. Tot plegat, un plaer per als sentits i un bàlsam lubricant per a l'esperit.

Vaig fotografiar una sargantana que, per als qui som de zones seques i argiloses com el Vinalopó, salta als ulls que cromàticament és força diferent de les que sovintegen per la nostra comarca. I poca cosa més, si bé destacar que al caliu de la germanor i la bona conversa vaig fer una replegada improvisada d'expressions i lèxic propi de la gent de la Ribera, gent, per cert, amb molta empenta, gran personalitat i caràcter extravertit: vitets, reballar, derronyar, repom ("guendilles", "tirar", "escarmondar" i "solatge" respectivament a Crevillent), i aquests versets magnífics:

Quan la Murta s'emborrona,
i la Casella fa capell,
llaurador vés-te'n a casa,
pica X* i fes cordell.

*No recorde si era espart o algun altres tipus de planta filamentosa amb què fer cordell.

Quan la Murta s'omple de núvol i les boires se situen per sota del pic de la Casella (creant una mena de barret visual), la saviesa popular avança que s'espera una bona fotracada d'aigua i per això s'aconsella de deixar la feina al camp i marxar a refugiar-se a casa fins que escampe. Més o manco.

(Cliqueu damunt les fotos per si voleu ampliar-les)

Taller de caixes niu per a Primària

2011-03-10T06:15:00.000-08:00

El passat divendres 4 de març vaig organitzar un taller de construcció i col·locació de caixes niu per a xiquets al col·legi públic on faig de mestre practicant. Van acudir dos grups de xiquets de 6è de Primària (11-12 anys). Primer hi vaig passar una presentació en powerpoint, acompanyada d'uns fulls informatius amb els materials i mesures necessàries i després vaig construir, amb l'ajuda d'algun d'ells, una caixa niu per a pàrids model GACO 2000 que posteriorment vam col·locar a l'arbre monumental que és alhora símbol del col·legi, un Ficus (en desconec l'espècie concreta). Us en deixe, de tot plegat, unes fotografies. Així és que ja sabeu: si si sou mestres o professors i voleu que faça un talleret al vostre "col·le" o "insti"... aniré encantat.

Cliqueu damunt les fotografies per veure-les amb la mida original.

Eines i materials docents del segle XXI per a l'escola del segle XXI

2011-03-05T08:59:00.002-08:00

Us enllace uns materials molt interessants sobre medi ambient que es podrien... no, que S'HAU-RI-EN-DE-FER-SER-VIR diàriament a l'escola del segle XXI en l'àrea de coneixement del medi de Primària i Ciències Naturals/Biologia de Secundària. Són infografies que ha realitzat una empresa basca per a diferents clients públics i privats. Ho he penjat perquè ara que faig de mestre practicant en un col·legi públic no acabe d'entendre que els mestres i els xiquets no puguen gaudir d'aquests materials engegadors i aprofitar-se'n per fer del procés d'ensenyament-aprenentatge un camí més planer i exitós, i açò ocorre, en gran mesura, per culpa de la manca d'inversió pública en educació per part dels organismes oficials valencians que en tenen competències (al col·legi on m'estic de practicant no tenen ni ordinadors com cal per a treballar amb els xiquets).

Amb aquestes eines i materials tot són avantatges, i per si fos poc, són debades! No podem tenir una escola, uns mestres i unes infraestructures del segle XX per a uns ciutadans del segle XXI. És clar que hi ha una altra manera d'ensenyar i d'aprendre! Si ens n'aprofitem, tots hi sortim guanyant.

El cas del Waterboxx és un projecte d'allò més engrescador, sobretot per a zones subàrides com la nostra:

http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ciencia/2009/11/22/189125.php

Més infografies interessantíssimes, pel seu atractiu visual, dinàmic, pel potencial didàctic:

http://www.90grados.info/portfolio.php?page=1&cat=4&item=82&lan=

Infografía: Especial multimedia sobre el Cambio Climático

Més pardalets: pardalots d'horta i marjal

2011-02-14T04:15:00.000-08:00

Aquest vídeo és un petit homenatge a totes aquelles persones que s'estimen la natura i els pardalets i hi dediquen molt del seu temps per fomentar-hi el respecte i el coneixement.

http://www.youtube.com/watch?v=XI5H9PSi1ks

Vídeos casolans: natura a Crevillent

2011-02-10T08:28:00.000-08:00

He muntat uns vídeos casolans a partir d'un material que vaig gravar la tardor passada a la serra, arran d'unes passejades i observacions ornitològiques que hi vaig fer.

Al Mayürca natural

2011-01-30T10:29:00.001-08:00

Del 20 al 26 de gener vaig estar a Mallorca de viatge, d'allò que es diu "de plaer", i vaig aprofitar per visitar algun indret d'interés natural destacable, com S'Albufera (que pateix un veïnatge indecent amb la central tèrmica d'Es Murterar) la Serra de Tramuntana i diferents cales on els companys van escalar. També em va sorprendre la camejada que vam fer fins l'Avenc de Son Pou.

Mallorca, l'illa catalana plena de ramats d'ullastre, alzina, càrritx i llentiscle, de boscos d'ovelles, porcs i porcelles i cabres salvatges, de camps de molins de vent i d'aigua, de marges que semblen obres d'art que arriben fins a la vora de la mar, de pedra de marès amb què es fan, o es feien, cases i catedrals. Mallorca, l'illa foradada budells endins pertot arreu, on una serra creua, com la cresta d'un pollastre, el seu cap. Mallorca, l'illa mullada per aigües amb tots els blaus i verds possibles del cercle cromàtic (i més encara). Mallorca, l'illa on els vents són veïns i parents de cada mas i habitant. Neu, sorra, sol, sal, gel, humitat... de tot fórem testics. Vam recórrer els quatre punts cardinals amb una furgoneta, passàrem un fred de mil dimonis, pagàrem el peatge més car de tot Europa, a Sóller. Però va pagar la pena, sobretot perquè no vam topetar amb turistes de sol i platja, quin plaer, i perquè vam poder escoltar un valencià tan gutural que semblava alemany. Els mallorquins no mouen els llavis per parlar, parlen amb els ulls. La propera, Menorca, Reserva de la Biosfera.

Pel que fa a l'interés estrictament ornitològic, vaig poder gaudir amb l'observació, a S'Albufera, de dos exemplars d'àguila peixatera, i per primera vegada (encara que semble mentida) vaig poder veure merles blaves. I per segona vegada (la primera fou al Tancat de la Pipa de València), però mai abans tan i tan i tan a prop, vaig gaudir d'unes fotges banyudes valencianes introduïdes a S'Albufera a partir d'un conveni entre les dues Generalitats (la Valenciana i la Mallorquina, el Consell), que feien gala d'una mansuetud tal que semblaven gallinetes de granja (com passava amb pit-rojos i pinsans; a Mallorca, al pit-roig hi diuen ropit). De tot plegat, us en deixe unes quantes fotos a continuació. Piqueu damunt de cada imatge per ampliar-les i gaudir-ne.

Bon nadal, pardalets i pardaletes

2010-12-24T07:26:00.000-08:00

Jo, i els pardalets d'arreu del món,
que migren cap al sud i cap al nord,
sense conflictes de relleu,
que fins i tot fan viatges transoceànics,
sense por, ni per això, temeraris,
des de la vella nit dels temps,
faça calor o faça fred,
us desitgem unes bones festes de Nadal,
i del 2011, feu-ne el millor any.

Anellament a la marjal de Rafalell i Vistalegre/Massamagrell

2010-11-28T10:08:00.000-08:00

Unes fotos boniques de dues jornades d'anellament a Rafalell i Vistalegre (prop de Massamagrell), dels dies 14/XI/2010 i 26/XI/2010. Més de 60 ocells capturats entre ambdues. Un xoriguer es va llançar sobre la xarxa i va matar un exemplar de Xitet/Repicatalons (Emberiza schoeniclus) i en va malferir un altre, però no vam poder enxampar la rapinyaire, malauradament. Entre les captures: trist, repicatalons, pinsà comú, rossinyol bord, mosquiter comú, pit-roig, busquereta capnegra... És una bona zona, prop de la línia de la costa, per observar el pas de molts grups d'ocells.

Une telle obstination dans la générosité la plus magnifique?

2010-11-13T13:47:00.000-08:00

L'amic Bilbeny m'ha fet arribar dos enllaços magnífics sobre fets relacionats amb la natura. El primer, un vídeo basat en un llibre anomenat L'homme qui plantait des arbres (edició del llibre en català a cura de la Isabel Clara-Simó) que narra la història d'un pastor solitari que plantava arbres en un erm dels Alps tocant la Provença. Serà, sens dubte, el proper llibre que llija per a fer un treball de la universitat. Realment magnífic.

Pel que fa al segon document, és una web interactiva on, sense moure's del sofanet de casa, hom pot fer un tomb per un formidable bosc finlandés que, si més no, conté tal bellesa que acarona l'ànima i et deixa corprés. La calidesa que desprenen els dos documents no em deixa cap altra alternativa que la necessitat de compartir-los amb totes i tots vosaltres. Espere que en gaudiu força.

http://dotsub.com/view/2d7b8a37-4f64-4241-8019-642e965d124f

UPM FOREST LIFE
http://w3.upm-kymmene.com/upm/forestlife/

Ni pagar podem, en català, tu!

2010-11-09T17:01:00.000-08:00

Talle amb forqueta i ganivet un filet de petxuga arrebossat.

─Nyam-Nyam.

Mentre dine, una conversa distreta i afable flueix entre companys a la cantina de la universitat.

─Ha! ha! ha!

Quan la xarrada s'embruta una mica canvia la rialla.

─Hi! hi! hi!

Un telèfon mòbil sona, el meu:

─Ring! ring!

Bé, més que un Ring! ring! un rossinyol mascle refila un Xiu-xiu! xiu-xiu! armoniós que tinc com a to de trucada.

─Qui és?

─Buenos días, soy [en tal], le llamo del Departamento de cobros de Orange, le informo que tiene una factura pendiente de pago por un importe de 7,20€.

─Sí, ja ho sé; de quin període facturat és?

El fet és que em vaig donar de baixa d'Orange el mes passat no l'altre, però encara em cueja un remitjó de factura dels dies on la portabilitat nadava nàufraga entre l'antiga companyia i la que acabe de contractar voluntàriament perquè em descapitxolen.

─Perdone, Señor Alfonso, ¿me podría hablar en castellano, es que no le entiendo?

─Passe'm amb una teleoperadora que parle català, per favor.

El to de la senyora que m'atén, en aqueix precís instant, canvia ostensiblement i, en comptes d'assemblar-se al d'una gestió administrativa anònima, més aviat fa l'efecte d'una tensió sexual no resolta.

─No va a poder ser, ya que este departamento no tiene servicio de atención en catalán. Sólo ofrecemos catalán en el servicio general de Atención al cliente.

─Doncs ho sent molt, però sóc el client, pague jo i vull que m'atengueu en la llengua en què m'envieu les factures: en català.

─Bueno, cuando quiera póngase en contacto con nuestro departamento en el número 480 para pagar su factura.

─Clinc!; la comunicació es talla, però jo imagine la senyoreta bramant i tirant fum pel nas com bou en zel, maleint la nació catalana i la llengua que ens va parir.

─Nyeu-nyeu.

¿Que coneixeu el nom d'alguna empresa arreu del món ─mira que hi ha món!─ que tinga clients dels quals requerisca el pagament d'uns diners i no ho faça perquè el consumidor no parla la seua llengua? Jo sí, una sola, i porta per nom España. Es pot ser més tronxicol?

El català, la cultura popular i les noves generacions de Crevillent

2010-11-07T10:03:00.000-08:00

La Maria-Teresa Pérez, filla de l'amic i mestre crevillentí en Vicent-Josep Pérez i Navarro, canta unes cançonetes tradicionals en català de Crevillent. Esperem que, com la Maria-Teresa, les noves generacions de xiquetes i xiquets crevillentins aprenguen i guadisquen cantant i conservant aquest patrimoni lingüístic i cultural valencià de valor incalculable. Siga dit de passada -i com a vindicació- que les cançonetes esmentades i tota la resta que ha recollit al llarg dels anys i amb gran esforç i dedicació en Vicent-Josep s'haurien d'ensenyar a tots els col·legis d'infantil i primària de la nostra ciutat. Us postege el vídeo i el canal de Youtube del mestre Pérez i Navarro que conté arxius de vídeo interessantíssims:

http://www.youtube.com/user/ornitorrinc999

Més cultura, més popular

2010-10-28T17:01:00.001-07:00

Una conversa familiar qualsevol, una mostra de cultura popular en estat pur:

Nebot (32 anys): ―Tieta, enguany m’has de deixar 500€ per a poder passar el curs.

Tieta (74 anys): ―La Menguis Potassa i representant de caixetes de mistos te diu que un pa(re)ll d’ous i un congre, que meu-xape. Me tinc que arreglâ les dents que les tinc molt malament.

Nebot (32 anys): ―Inga va, tieta, me tens que sacâ 500 eurets del banc, que a tu les dents, lo que se diu fer falta, no te fan molta falta ja.

Tieta (74 anys): ―Lo que vaig a fê és a sacâ-te l’ase del cos. I ja saps: qui tinga cuc, que pele fulla.

Nebot (32 anys): ―Xe, tieta, eres més fotûa que el pa d'avena.

Tieta (74 anys): ―Fotûa!?, arrea!, que estàs fet un esquifo volaó, pareixes un nisplo afongut.

Nebot (32 anys): ―Xe, eixos adjectius són dos de les floretes més autèntiques que m'han dedicat mai. Gràcies, tieta, m'hauré de pujar i baixar tot sol la bragueta, perquè tu soltar no soltes ni un rot per la boca, per no gastar.

Cançoneta

Se li veu el os de la punta de la punta,

se li veu el os de la punta del dit gros;

el os se li veu, el os se li veu,

de la punta, de la punta,

el os se li veu, el os se li veu,

de la punta del dit gros.

[la cantaven per Pasqua, camí de la partida la Boquera a el Fondó de les Neus]

Déu proveirà pa calces

que es cames ja es tinc.

Divina, divinalleta,

que té el rei en la bragueta?

―Dos ous i una llonganisseta.

Endevinalla crevillentina:

Una cosa com el dit,

que té pèls en el xorlit.

[L’all tendre]

Una cosa com el puny,

que té pèls en el cul.

[La ceba]

Fill: ―Què ha hi de dina?

Mare: ―Arròs i gallina!

Fill: ―Què ha hi de postres?

Mare: ―L’últim mos!>>

Fill: ―Què ha hi de postres?

Mare: ―A ventâ mosques!

Fill: ―Què ha hi de brena?

Mare: ―Pa i Torrevella*.

*Diuen això per allò de la sal (menjaràs “pa i sal”, per allò que Torrevella és la ciutat de la sal), segons la informant.

Dorm i reposa

i no li tingues por

a ninguna mala cosa,

que aquí estarem la Maredéu,

Sant Joan i Sant Bartolomeu;

(i de tanta gent que havia gitada

es va caure el llit).

L’eta, l’eta, a l’ombreta, a l’ombrí,

Flors i violes i romaní.

[la cantaven els xiquets de el Fondó de les Neus.]

Aire de Ponent, aigua fresca i vi calent.

Aire de Mestral, ni peix ni pardal.

Cançoneta

Un canariet, una pesseta,

d’eixos que van en bicicleta,

ploreu xiquets, que canariets tindreu.

Pajaritos tengo yo, que en el monte los cojí

Uno que se me voló, y otro que me queda aquí

"Tu necessites el cofre i la mitja manta" (es diu d’algú que necessita sempre moltes coses, no precisament roba, per a estar a gust, complagut).

Caixes niu

2010-10-12T15:21:00.000-07:00

Ja hem penjat més de 50 caixes niu a la Serra i camp de Crevillent. Les últimes, les que mostrem en aquest vídeo:

Esquirols i colobres a la serra de Crevillent

2010-09-27T07:19:00.000-07:00

Ahir diumenge vaig pujar a la serra a fer una passejada i observar pardalets. Amb el cel mig ennuvolat tot el matí i una temepratura que ja refresca i que no fa sinó constatar que la tardor (o primavera d'hivern) va entrar oficiosament el proppassat divendres 23-S, va ser un jorn profitós: vaig poder observar una bandada de gralles (entre 15 i 20), 2 parelles de picots verds, nombrosos exemplars de totestiu, busqueretes de garriga, 4 exemplars de blanques/garses predadores que malauradament sovintegen fa escassos anys la nostra serra; quant a altres vertebrats observats, cal destacar un exemplar de rabosa, nombrosos conills i, sobretot, una parella d'esquirols i una colobra d'hàbits aquàtics d'uns 60-70 cm. que, tot i no entendre d'aquest tipus de rèptil, diria que era del gènere nàtrix, però no em feu molt de cas (si algú pot classificar-la a partir de les fotos que adjunte, benvingut siga).

El sòl de terra encara romania, en molts trams, amarat d'aigua per les pluges que han caigut no fa gaires dies i que han fet brollar, talment zombies, els cucs d'ala, caragols, escarabats de tot tipus i aquells cucs que fan una olor forta i que són aliment habitual del culblanc, tal com vaig comprovar fa anys amb l'anàlisi dels excrements.

A continuació, enllace un vídeo que vaig gravar sobre els esquirols: quan vaig arribar, un gat negre aguaitava des de terra la parella de rosegadors que cridaven alertant damunt un eucaliptus. El gat va escampar en veure'm arribar:

Quant a la colobra trobada, adjunte unes fotos que vaig fer amb el mòbil que té una càmera de 3,2 Megapíxels i que han eixit, sorprenentment, força netes, si tenim en compte que vaig haver de fer malabarismes per esquivar les mossegadetes inofensives que llançava alhora que enquadrava el rèptil dins l'objectiu. Ja em direu de quina espècie es tracta. I no hi patiu, que la vaig desar tal com estava al toll. Us aconselle que amplieu les fotos per gaudir-ne.

Així mateix, des d'aquí vull recordar que demà dimarts hi ha una interessant conferència sobre el nom -el parlar!- dels ocells, organitzada per l'IECBV, a la qual assistiré si no hi ha cap imprevist. Més info aquí.

L'alça-rabo: un mes i escaig per a volar

2010-09-17T10:45:00.000-07:00

Ja n'hi ha prou, d'Orange!!!!

2010-09-15T12:11:00.000-07:00

Orange!? Mai més. Penseu-hi: si comprareu el pa cada dia a un forn de baix de casa i, després d'1, 2 o 3 anys d'acudir-hi religiosament cada matí pel forment cuit, us assabentàreu que allà maltracten els treballadors, els menyspreen i els vexen fins al punt que algun d'ells s'ha tret la vida en no poder suportar les condicions laborals, aleshores continuaríeu anant-hi, a pel pa, per molt bo i cuitet que us el feren? Doncs això és el que he pensat jo amb la meua companyia de telèfons, Orange (no sé per què però, darrerament, tota empresa que comença per Orange fa pudor a estafa i joc brut). Aquest branca del grup France Telecom, que et fa una rebuda efusiva a la seua web

Un, dos, tres, provant

2010-09-10T07:44:00.000-07:00

Us avance unes escenes de les captures de vídeo que amb les càmeres del Departament d'Ecologia de la UA va posar en Dani al niu d'alça-rabo (Cercotrichas galactotes) que vaig trobar a Elx. Més avant penjaré un xicotet muntatge del procés sencer, si em dóna temps. Salut i bon profit.

BIG BROTHER-PARDALET

2010-08-04T12:58:00.000-07:00

El Big Brother (Gran Germà) del món dels pardalets, també. Hui, el Dani el Pallissa i jo ens hem apropat a instal·lar una càmera en un niu actiu d'alça-rabo que vaig trobar (per fi!) la setmana passada. En Dani, crevillentí i amic, a més de ser un gran escalador, és biòleg i fa de becari al Departament d'Ecologia de la Universitat d'Alacant tot estudiant diferents espècies interessants de pardalets i llur comportament, migració, reproducció, dades biomètriques, predació de nius...

Amb la TV dels pardalets s'aconsegueix aportar una bona fotracada de dades per conéixer més de la vida d'aquests éssers vius que tant m'agraden, ens agraden. Una càmera, un reproductor-enregistrador i una bateria formen part de l'equip que s'hi fa servir: els humans som així de tafaners, per tant tots els moviments, comentaris, relacions sexuals i escenes romàntiques (?) dels moradors del niu -i els possibles predadors- són enregistrats per al gaudi infinit de la comunitat científica ornitològica i per als afeccionats pardalers com jo. Així doncs, us deixe unes quantes fotos de baixa qualitat (mobile phone, my friends!) perquè vegeu els preparatius del Big Brother valencià pardaler. Més endavant ja penjaré algun vídeo perquè us enganxeu al programeta. Salut i bon estiu.

detall del niu amb ouets d'alça-rabo que vaig trobar

càmera a dalt, niu avall

En Dani, preparant la caixa estanca amb els aparells, DVD, bateria...

Disculpeu la LQ (Low Quality) del meu mòbil :(

Així és la natura

2010-07-28T12:49:00.000-07:00

El passat 3 de juliol per la vesprada estava al Barranc del Boch fent el seguiment d'un niu de xoriguers que hi havia en un clevill d'una paret argilosa i que prèviament m'havia comentat el Cureta. El fet és que fent una ullada per la zona i observant tot allò que podia, em vaig trobar amb una situació d'allò més impactant i llastimosa des del punt de vista humà, però totalment normal si ho tractem en termes de supervivència i del món natural: una serp de grans dimensions (no tenia menys de 2 metres, l'espècie a la qual pertanyia desconec), s'estava cruspint un catxapet de la mida de la meua mà. Al principi, vaig pensar que una colobra s'estava empassant unes fulles o porgant-s'hi, però a mesura que em vaig apropar vaig comprovar que no eren fulles, sinó les orelletes de la cria de lepòrid. L'ofidi s'estava engolint l'animalet pel cap, i tan prompte com en va veure va fugir espaordida sota una sosa.

Aquella escena va esdevenir prop del cau dels conillets, i quan vaig tocar el catxapet encara estava calent, amb la qual cosa no feia gaire que la serp havia matat la presa. Després de traure unes poques fotografies amb el telèfon mòbil de no molt bona qualitat però suficient, vaig deixar al mateix lloc aquell animalet de poques setmanes de vida. També em vaig assegurar que el conill novell no patia de mixomatosi o malaltia dels ulls malalts, tal com es coneix popularment, per la qual cosa no tinc cap dubte que la serp va caçar in fraganti l'animalet prop del cau.

Fixeu-vos amb les fotos i veureu com el catxapet té tot el cap mullat, ja que era la part que la serp tenia dins la gargamella. Uns moren perquè altres visquen, i malament si no fóra així!

Reculls de cultura popular de Crevillent (II)

2010-07-27T11:13:00.000-07:00

"La cultura popular és bàsica per a la integració dels nouvinguts", i per a la dels vinguts d'Espanya ja fa més de 60 anys que encara romanen sense integrar-se, encara més, i si no, garrot i camí de Castella:

1. Si li treballes al Petaca,
i li vens a l'Andreuets,
te'n vas a ca l'Antonio el Selva
i que te faça un cordellet.

2. Arròs caldós,
pebre picat,
la dona el tio Caldós
ha tingut un gat.

3. Tu eres tronc de llimoner
i en ta vida has fet llimons,
els miracles que tu faces
me'ls passe pels collons.

4. Darrere la porta
ha hi una agüela morta,
arreplega-la tu
que tens més força.

5. Sant Joan des albacores
bé podria fer un milacre,
salvame-lo d'esta quinta
que sa mare no en té un altre.

6. Es xiques de la Salut
tenen la panxa pelâ
de tant de pujâ as figueres
a collî la més macâ.

7. Es xiques de la Salut
són totes altes i primes,
i quan veuen al seu novio
s'empinen com a gallines.

8. Vi de la parra,
entra per la gola
i ix per la braga.

9. Cel a borreguets,
aigua a canterells.

10. Quant més cosina
més se l'arrima,
i a la cosina germana
en més gana.

(Informant: Manolo el Campana, 2001)

11. Mare mare, estic calent,
la festa em* costa un duro,
però en agraïment
he arreglat un casament:
la Gorriona i el Fumo.

(Informant: Tere la Falcona/la Puntalera, 7/03/2002)
* Noteu que fa servir la forma reforçada
del pronom feble (!), no sé si un error o que
era comú abans a Crevillent (?)

Endevinalles:

1. Enmig des cames hu tinc
quan més hu menege
més lluent hu tinc.
[l'allioli]

2. Penjoll penjava,
en la cuixa li tocava,
en la mà hu tenia,
Dios te Salve Maria.
[el Rosari]

3. En la primera escala estic
aguardant al teu marit,
que me porte lo colorat
pa clavâ-ho en el forat.
[La carn]

"Res natura": l'amic fardatxo

2010-07-20T13:05:00.000-07:00

Aquesta vesprada he estat a la Serra del Molar de La Marina del Pinet (Elx) buscant nius d'alca-rabo (Cercotrichas galactotes), ja que l'any passat també en vaig buscar però no en vaig trobar cap amb pollada ocupant el niu. Hui n'he trobat un, però de nou els polls ja havien abandonat el niu, i sols hi quedaven restes de closca (vegeu fotografia que he tret). Però aquest no ha estat el gran atractiu (tornaré a intentar trobar un niu actiu!): m'he tropessat amb un altre buscador de nius: un fardatxo més gran que un garrofer! Cap a les 20.30h ,estava de gatzonetes mirant des del terra cap amunt en un pi que no alçava ni 2 metres de terra quan m'he dut el gran ensurt en veure un tros de fardatxo que semblava un monstre, redéu, quina preciositat! He estat fent-li fotos i vídeos ajagut i a menys de 50 centímetres de distància.

El rèptil estava damunt de l'arbre, el que demostra que aquests sauris també preden sovint els nius i busquen àpat entre el brancam de les pinedes, i tant! Quan he apropat molt la càmera ha començat a alenar més fort i a ensenyar-me la boqueta i una saliva suculenta que m'invitava a abandonar aquell lloc, però com que he insistit, el rèptil, que no es trobava en el seu hàbitat natural (el sòl de terra) i se sentia incòmode i maldestre, finalment ha pegat un bot des de dalt de l'arbre i s'ha amagat entre unes mates d'albardí. No ha eixit, tot i que jo el reclamava. Però ha aconseguit fer-li fotos i vídeos de comunió o boda i que els li enviaré un cop l'animalot em done el domicili social habitual. Me n'he recordat ara com José Damaso Candela (el llebres o Pepe el Damaso, tal com em deia que era conegut) i avi de l'amiga Isa, em contava l'any 2001 que es menjava els fardatxos i serps un cop acabada la Guerra Civil quan va haver d'amagar-se a la Serra de Crevillent perquè els feixistes no el descobriren. Encara recorde el gest que feia quan m'interpretava com els matava i els afincava el dent. I no m'estranya que se'ls menjara i dira que estaven boníssim, amb la fam que passaria (no debades forma part de la cuina extremenya). En aquell aleshores el tio Damaso, ara que ja ha traspassat, tenia 82 anys. Quin home més fort, espavilat, amable i reeixit, malgrat la seua longevitat; aixi el recorde.

Encara amb l'emoció recorrent-me el cos, escric ara la crònica i us passe els vídeos i fotos tot seguit. També he fet fotos a diferents espècies d'aràcnids i del niu d'alça-rabo. Amplieu imatges per gaudir-ne més encara:

Tinc la plena certesa que aquest niu és
d'alça-rabo, per la forma, altura, material
de construcció i característiques de les restes
de closca que hi havia.

Mireu quina aranya més increïble: posseeix
una mena de cuirassa el color de la qual no
sabria definir de tan especial que és:
groc or i ivori, sembla un guerrer de ciència-ficció.

Aquí li he tirat el flaix i m'ha eixit una foto d'allò més artístic,
si us hi fixeu, el puntet que es veu a l'esquerra de l'aranya
no és altra cosa que la lluna eixint. Bon profit.

Reculls de cultura popular de tradició oral

2010-07-18T13:58:00.000-07:00

Com que la temporada de pardalets està fluixa, us deixe aquí unes poques cançonetes, refranys, dites populars i canterelles que vaig recollir al començament d'aquesta primera dècada del segle XXI a Crevillent, i alguna a els Fondons (de els Frares i les Neus), perquè feu un tastet i us refresqueu de tanta calina ponentina. La transcripció que vaig fer no segueix, generalment, la normativa estàndard ni cap criteri de transcripció, per ser fidel a l'original i que arribe com més intacta millor (no obstant això, s'ha de tenir en compte que la d intervocàlica i la r a final de paraula cauen). També pose en negreta, si escau, aquells mots més interessants.

1.La gelosia i les paleres a Crevillent

Conten els vells de Crevillent que quan algú -normalment referit a xiquets i xiquetes- patia gelosia per un altre germà, cosí, veí, etc. se solia penjar una palera com a remei perquè el mal desapareguera. La palera es penjava a la casa del xiquet que patia la gelosia, i diuen que es penjaven dels claus que habitualment hi havia “afincats” a les façanes de cases i coves. Així, un cop se secava la palera, s’acabava el mal de gelosia.

2.Mare, mare, vull casame

que me pica el garrofí,

-Calla, calla, filla meua

que també me pica a mi.

3.Pa nabets en Crevillent,

pa bona aigua en l’Alcoraia,

pa panotxes en Vallverda,

i pa ganduls en la Baia.

4.Com la garrofa s'endrece

i l'oli se m'amillora,

el primer forat que tape

és el d'eixa senyora.

5.En el meu carrer n'ha hi una,

trenta novios diu que té,

vint-i-nou que no la volen

i el que té no torna més.

6.Ja s'ha casat el Manolo,

tanta gana que tenia,

filaor de fil de bordo,

trenta parells en un dia.

7.Jaume de la Serra,

se tira un pet

i cau a terra.

8.La dona que pixa i no se troca

es troba en un gran perill,

que se li seca l'escorfa

i se li obri el clevill.

9.De la Canalosa ha vingut

un fardatxo derrabat,

i merda porta en el cul

pa eixe tonto que ha cantat.

(Recitada, el Fondó de les Neus)

10. [Un marit li diu a sa muller:]

Si vols tindre-me content,

a treballar no m’envies,

pasta-me pa de forment,

i fes-me arròs tots els dies.

[I ella li contesta:]

Te pastaré pa de forment

a treballar no t'envie,

però llevaràs els cuernos

com d'aquí a Crevillent.

11. El Pepe el Bollite

bollint canyamons,

li salta una xispa

i li crema els collons.

---

Ah, i recorda que si alguna vegada et dediquen un...

· I quin ansol.

· I quin alficòs.

· I quin arritranco.

· I quin avetxutxo.

· I quin bagerugo.

· I quin bandarra.

· I quin barraquero.

· I quin butx que tens.

· I quin camama.

· I quin cap de mujol.

· I quin cap de trona.

· I quin cony ajuegaô.

· I quin correvelles.

· I quin estafermo.

· I quin faramalla.

· I quin fulero.

· I quin mans de lloca.

· I quin manyaco més enfaós.

· I quin mutxol d’armari.

· I quin muxu-gambeta.

· I quin nespla.

· I quin sanguango.

· I quin sanguindoll.

· I quin tarambana.

· I quin tronxicol.

· I quina barra que tens.

· I quina macoca que tens.

· I quina testerola que tens.

...tranquil, no t'amoïnes, que no et baixe l'autoestima ni perdes l'amor propi, perquè contrubueixes, sense adonar-te, a transmetre i mantenir la cultura popular, font de tot poble que es vol viu i sobirà. :)

Hui hem eixit a la tele: emissió en TV3

2010-07-12T11:20:00.000-07:00

Hui, a les 14h20 han emés per TV3 un minireportatge sobre anellament que van enregistrar fa unes setmanes. Parla sobre el valor ecològic de l'horta valenciana. És breu però molt aclaridor i didàctic. Espere que us agrade. Us adjunte directament el vídeo a sota, igualment us deixe l'enllaç si de cas voleu veure'l també en el web de TV3. Bon estiu i bones vacances ocelleres.

http://www.tv3.cat/videos/3011210

ocells i rèptils, parents comuns

2010-06-27T12:11:00.000-07:00

Aquí deixe unes fotos d'un niu de coeta/cuereta blanca que ha fracassat ja que, mon germà, que estava fent obra al camp, el va descobrir en un palet de teules i, sense adonar-se'n, va traure un grapat de teules que volia fer servir. L'animalet en qüestió no va poder recuperar la confiança i va "avorrir" el niu, segons diu mon germà. Aquesta espècie té el costum de niar en llocs humanitzats, prop de construccions humanes de tot tipus: me n'he trobat a esquímers de piscines, tabales de palmeres i, com no, entre palets d'obra. No és casualitat que en aquesta ocasió el palet on s'ha trobat el niu mon germà estiguera prop de la piscina que s'està construint, ja que aquest pardalet també habitua a niar prop d'espais on hi ha aigua corrent o estancada.

Per una altra banda, he observat que una parella de mussols fan parada i joguera en el pal d'entrada d'una de les caixes niu que vam col·locar, però és curiós perquè la caixa niu a què faig referència no estava destinada a mussols, sinó a xoriguers (un fet, d'altra banda, que sol passar sovint: que nie una espècie que no comptaves però que era probable, en el lloc que hi havies habilitat). Em queda confirmar que tenen ous o pollada a dins, la qual cosa es presenta difícil ja que la caixa niu es troba a vora 8 metres d'altura. Ja inventaré alguna estratègia. Ho intentaré perquè és molt probable que a hores d'ara facen servir la caixa niu com a lloc de cria i no sols per dormir, ja que l'actitud que tenen i la forma de fer així ho denota.

I per últim, hui, mentre observava allò dels mussols, m'he trobat davall d'un garrofer aquest cap de fardatxo, de gran ocel·lat, diria jo. Tota una troballa d'un deixeble dels antics deus sauris que intentaré conservar en formol o com siga (encara s'aprecia el color blau verdós i alguna escama).

Els germans del nord: "exponencials", com sempre

2010-06-20T03:28:00.000-07:00

Un vídeo força interessant sobre les caixes niu i l'educació en un institut de Secundària. "Accepten tan sols un desviament de 3mm com a màxim". Quin goig, això és el que es diu fer les coses ben fetes i amb seny. Ahí teniu:

"Barraquero": els pardalets i les terres de parla catalana

2010-06-10T15:16:00.000-07:00

I quin barraquero! Tant si mai no heu estat a Crevillent, i als qui xafeu carrers i camps sarraïns dia rere dia,

Etim.: encara desconeguda amb certesa. Es possible que sia un derivat del pre-romà *barra, que significaria originàriament ‘construcció feta amb barres o branques’, o bé del llatí *barrum ‘fang’ (cfr. Wartburg FEW, i, 260; Corominas DECast, i, 407).

Més ouets i alguna que altra sorpresa

2010-06-06T14:51:00.000-07:00

Hui, el Cureta i jo, com a bons crestians endiumenjats (resulta que Cureta és el malnom familiar, no és que siga retor, que tampoc passaria res), hem anat a tenir "cura" de les criatures de Déu Nostre Senyor, i hem fet una segona revisió de les caixes niu a la Serra de Crevillent (tan sols d'unes 10). Ens hem trobat una nova caixa ocupada per Totestiu (Parus major), amb 6 ouets que no tindrien més d'1 setmana des que els va pondre la femella. A més, la natura bonastruga, com sempre, ens ha obsequiat amb un regalet d'allò més còrvid: ens hem topetat amb un juvenil de Gralla (Corvus monedula) volanderet, nascut enguany, que pel que sembla s'ha precipitat de la paret on tenia el cau-niu, perquè encara li costava volar prou. De seguida que l'hem deixat córrer s'ha amagat i potser sobrevisca, qui sap, jo crec que sí, almenys això espere, perquè el novençà no volia de cap de les maneres quedar-se damunt d'un arbre o damunt d'un turonet alt. Nosaltres, per tot i per tot que es quedara, i ell, per res i per res. La natura salvatge, que en diuen. Si els pares el defensen com el defensaven amb la nostra presència, segur que sí. Ahí van les fotos, salut i bona senda.

Actors per un dia

2010-05-30T15:13:00.000-07:00

Hui he anellat a Massamagrell amb en Ximo, Juan Carlos, José María, Pepe i Edu Barratxina. I aquest últim ens ha enregistrat per emetre uns minutets per al programa de TV3 "Medi ambient", que, segons el càmera, tractarà el tema de l'horta com a ecosistema important per la seua biodiversitat, entre altres coses. Els pardalets, es trauen més ràpidament de la xarxa sense objectius. :) Us passe l'enllaç d'en Ximo perquè vegeu les fotos dels qui hem sigut, per un dia, actors involuntaris.

http://massamagrellpardalet.wordpress.com/

Fotos magnífiques dels germans Vilches (Crevillent)

2010-05-11T15:32:00.000-07:00

Seguint el tema de l'èxit de les caixes niu, i l'ocupació d'una d'elles d'una parella de Mallerenga Emplomallada (Parus cristatus), els amics i germans Edu i el Bruno García Vilches van venir a intentar traure unes fotos del ocells a l'entrada de la caixa niu. Heus aquí el primer resultat d'eixes fotos, tot un luxe de fotografies, malgrat els impediments i dificultats a l'hora de fer-les realitat (distància, escassesa de llum, etc.). Estan fetes amb una càmera digital compacta Olympus.

Èxit d'ocupació de les caixes niu

2010-05-09T17:56:00.000-07:00

Havia de ser un dia qualsevol, una excusa per a pujar a la serra, però no. Qui sap si el detonant ha estat l'alt índex de precipitacions durant l'hivern qi la consegüent abundància de menjar?; o que els artesans constructors de les caixes niu han fet una bona feinada?; o que les estadístiques -una vegada més- són sols això: aproximacions? Siga com siga, les caixes niu que hem revisat aquest cap de setmana portaven regals, en plural:

3 parelles de Totestiu (Parus major) i 1 parella de Capellanet/Mallerenga Emplomallada (Parus cristatus) han oKupat les VPO que vam construir aquesta tardor. És a dir, 4 de les 12 caixes niu revisades fins ara tenen actualment niuada amb un total de 17 joves ocellets (12 PM* i 5 PC**) de 2 espècies distintes de passeriformes insectívors (un bon controlador biològic de plagues, no us sembla!?).El més destacable és que, tot i que les caixes niu no porten ni 8 mesos col·locades (algunes 7 mesos), ja han sigut ocupades i han donat bons resultats (la bibliografia de referència [Baucells et al, 2003] assegura que, en un 80% dels casos, les caixes niu són ocupades a partir del segon any des que van ser penjades). O siga, en principi TOT UN ÈXIT.

Hem contribuït, doncs, que hi haja -de moment- 17 ocellets crevillentins a punt de veure món, si tot va bé i cap predador o altres circumstàncies -no penseu en el caïnisme- ho impedeixen.

*Parus major
**Parus cristatus
Fotos: es pot veure la femella de Totestiu defensant
la pollada davant l'invasor (a 1 metre i escaig);
restes d'excrements d'algun ocell que fa nit a dins una caixa;
una altra pollada de totestiu amb el cos semicobert
i els canons de les plomes eixint; la femella de Totestiu
que asoma el cap per l'entrada de la caixa niu tot vigilant-me;
una pollada de pocs dies de totestiu; una pollada ben crescuda
i a punt de deixar el niu de totestiu; un pollet en la meua mà
de Parus cristatus (les fotos són de hui i ahir).

Ja en són 30, les caixes niu col·locades!

2010-04-23T07:17:00.001-07:00

Ja hem penjat 30 caixes niu!, a banda i banda de la serra de Crevillent. Les caixes niu les hem fetes totalment amb fusta reciclada de pallets usats, aconseguits dels polígons industrials de Crevillent i d'arreu. La qualitat de les caixes i la seua consistència estan més que assegurades com a mínim per a 3-4 anys.

localització caixes-niu + fitxa seguiment.pdf

http://www.box.net/shared/lgsf1y8trj

Diada de Sant Jordi, diada de voluntariat ambiental

2010-04-23T03:59:00.000-07:00

Hui, per celebrar la Diada de Sant Jordi, patró de l'antic Regne de València, he fet fugina de classe de matemàtiques i he anat a col·laborar en el cens de gabres i àneres (Ànec collverd) dins el programa de voluntariat "Ales sobre aigua " de SEO/BirdLife a l'Albufera de València. He anat amb barqueta amb Bosco i Carlos de l'Olleria. Us deixe unes fotos i vídeos. Com que és Sant Jordi, dia de llibres i roses, us deixe una foto d'una 'rosa' de l'Albufera, un lliri groc. Salut i feliç diada de Sant Jordi.

Més nius: de l'Atlas a Crevillent

2010-04-18T11:28:00.000-07:00

Del 5 al 12 d'abril he viatjat al Marroc, al País dels Berbers (el poble més antic de tots els que habiten -i resisteixen- aquell territori), i he tingut la sort de descobrir més de 10 noves espècies del Nord d'Àfrica que encara no havia observat. Tot i que el viatge no era ornitològic, vaig poder fer alguna escapada quan vaig estar per la Vall del Toubkal i gaudir dels ocellets que fan vida per aquelles contrades. Vaig descobrir un niu de caragolet just al costat de l'alberg on m'hostatjava: em vaig despertar, vaig obrir la finestreta de la cambra i sense donar-me temps a netejar les lleganyes de la cantonada interna dels ulls, heus-lo ahí: un xicotet pardalet de la mida del meu dit es ficava dins un minúscul foradet a metre i mig del sòl de terra, a la soca d'un arbre vora una séquia natural. Mai abans havia observat aquesta espècie en persona i, vés per on, ara em brindava l'oportunitat de gaudir d'un niu seu i tot.

Més endavant postejaré el llistat d'espècies noves que vaig observar al Marroc. Mestrestant, adjunte fotos del niu de caragolet que, per prevenció, no vaig voler ni poder traure cap dels 4 ous que posseïa la parella. Per una altra banda, ahir vaig fotografiar un niu de merles a Crevillent que tenia controlat abans de marxar al Marroc (encara no havia post cap ou) i que ja compta amb 3 ouots ben avançats quant a incubació: calcule que per a aquesta setmana ja tindrem 3 noves merletes valencianes demanant frenèticament menjar i escalfor.

Una consideració: hom pot preguntar-se si no és arriscat tocar, traure o apropar-se als nius que trobem: és clar!, tot depén quan, quant i com es faça: no és aconsellable ficar la mà en un niu on els pollets estan a punt de deixar-lo, ni manipular massa els ouets quan estan a punt d'esclatar i la mare roman a tothora covant-los. El moment, les vegades i la manera que ho he fet jo no suposa cap perill perquè la mare avorrisca els ouets ni que la pollada bote instintivament del niu.

Fotos del niu de caragolet a Imlil (Atlas) i del Toubkal

cartell informatiu sobre el Trencalòs
a l'entrada del Parc Nacional del Toubkal

Fotos del niu de merles a Crevillent

Ocells per al futur

2010-04-13T14:42:00.000-07:00

He realitzat un vídeo sobre pardalets dedicat als meus nebots. Espere que estimen la natura i els ocells. Si veuen el vídeo i els agrada, em donaré per satisfet.
http://www.youtube.com/watch?v=bzP23DWXmBk

La intel·ligència dels ocells

2010-03-17T11:33:00.001-07:00

Una vegada vaig llegir, no recorde on, que la capacitat de volar dels pardalets es podia equiparar a la capacitat de raonar dels humans, a la seua intel·ligència. Heus aquí uns vídeos que demostren la capacitat d'aprenentatge d'aquests vertebrats amb ascendència reptiliana tan sabuts. El primer me l'ha fet arribar l'amic Jordi Bilbeny sorprés amb les capacitats cognitives d'una cornella, capaç de fer manualitats si cal per menjar. Adoneu-vos que aquest còrvid ha sabut doblegar un fil d'aram perquè agafés en un extrem la forma de ganxo i poder pujar el poalet que contenia aigua per beure (en principi, el fil d'aram era totalment recte).

En el segon vídeo, el protagonista és una espècie de martinet (no acabe d'identificar exactament quina espècie és) que ha aprés a ser un pescador molt especial: ha aprés que els peixets que li agraden mengen trossets de pa que la gent els llança; doncs bé, ni curt ni peresós, agafa llesquetes de pa de la voreta l'estany i els fa servir com a reclam per atraure els peixos que vol engolir-se.

Algun psicòleg ens pot explicar quin tipus de condicionament o procés d'aprenentatge s'ha operat en el cervellet d'aquests éssers vius, sobretot en el del martinet, que sembla estar en llibertat?

Primers nius de la nova temporada reproductora

2010-03-15T07:37:00.000-07:00

El proppassat diumenge 14 de març vaig anar a veure el niu d'àguila cuabarrada o perdiuera que hi ha des de fa anys a la Serra de Crevillent, concretament a la partida del Castell Vell, en una imponent serralada gairebé inaccessible. Una parella d'anglesos, amants de la natura i el birdwatching, que viu a les faldes d'aquest penyal, em va comentar que feia al voltant de 3 setmanes que havien post varis ous, i que trigarien uns 40 dies en eclosionar. Amb els binocles vaig poder veure com la femella entrava al niu i es va quedar covant la futura prole.

Aquesta parella d'àguiles ha construït un grapat de nius a la façana natural esmentada, i la dona anglesa em comentava que aquestes aus (ells en diuen Bonelli's eagle), cada any, canvien la posta d'un niu a un altre. Amb els binocles es pot veure perfectament que, en tan sols 3 o 4 metres d'amplària, han ubicat 3 nius en una mateixa lleixa rocosa.

Posteriorment, vaig anar a fer el seguiment de les primeres dues caixes niu que vam instal·lar a l'agost i setembre passat i, tot i que no hi havia senyals que cap parella hagués començat a fer niu, vaig descobrir un niu de gafarrons en un pi blanc de xicoteta alçada, a la Partida Cementeri. El niu contenia 4 ous, i pel que vaig comprovar la femella encara està fent la posta i no ha començat a covar, ja que el color i la temperatura així ho palesaven. Probablement la femella ha fet la posta completa o li queda un ou per pondre, però aquesta setmana començarà a covar de forma continuada. He tret fotos d'aquest niu però, com abans amb el de les d'àguiles, la qualitat d'aquestes no és molt millor, a causa de:

- Estan fetes amb un telèfon mòbil de 3.2 MP.

- El niu estava en la branqueta més alta del pinet més primet i bellugadís de la zona.

- La meua hèrnia discal a les vèrtebres L5-S1 no em dóna molta llibertat de "moviment".

No obstant això, ja he penjat les fotos del niu de gafarrons, amb els primers ouets de la temporada d'un dels fringíl·lids més familiars que tenim.

Foto amb senyalització del niu d'àguila cuabarrada. 14/03/2010
Fóra interessant instal·laran una webcam que emetera imatges
en directe. Li ho demanarem al Conseller de "Mig i part de l'altre"
Ambient.

A sota, 3 fotos del niu de gafarrons a la Partida Cementeri

Art urbà, popular i 'natural'

2010-03-07T14:33:00.000-08:00

PAREIX UNA COETA*

La primera vegada que vaig veure uns murals i grafits amb la tècnica de l'stencil a Barcelona ja em vaig quedar bocabadat en comprovar no sols l'originalitat dels dissenys sinó també com, amb tanta senzillesa tècnica aparent, s'aconseguien tan bons resultats estètics. Fa dos estius, a Londres, vaig gaudir amb les obres del gurú d'aquest street art: Sir Banksy. I des de fa un any he descobert que al cap i casal de la Rechió Valenciana van fent-se lloc a poc a poc pels carrers capitalins. Un dels motius que ha caracteritzat l'stencil ha estat, sovint, el tractament de temes relacionats amb política i denúncia social d'una forma intel·ligent (encara recorde la silueta de l'alcadessa catalana de València Rita Barberà i Nolla als carrers del Carme).

D'uns mesos ençà, però, m'he trobat gratament i amb notòria abundància stencils i grafits de temàtica animal, natural, que embelleixen murs, murets, enderrocs i altres menesters arquitectònics en (des)ús. Ara bé, no ho digueu molt fort no siga que el govern de torn s'apunte el tanto i un dia després se m'atravesse el dinar en escoltar Canal 9 i Maribel Vilaplana (l'alcoiana i presentadora més coenta de la història) dient que som "pioners, capdavanters, primers..." en stencil i consciència ecològica, o alguna destrellatada goebbeliana semblant. Us passe una mostra d'una preciosa COETA feta amb stencil al carrer Guillem de Castro (encara no entenc com el Termcat no ha normalitzat aquest terme anglès). Més endavant postejaré més fotos, mentre podeu fer una ullada a murals de la city del Túria aquí, per exemple.

*Frase popular dita a Crevillent, mitjançant la qual es caracteritza i defineix la forma de caminar de determinades persones, que van a corre-cuita, corrents, i que recorda els moviments ràpids de potes i cos d'aquest passeriforme, observades sovint al bell mig de les carreteres i caminals picant i engolint tot tipus d'insectes.

A la recerca del Bucanetes

2010-03-02T08:57:00.000-08:00

Aquest matí fred i ennuvolat he pujat a la Serra d'Albatera, concretament a la Serra de les Finestres i la Rambla Salada (Camí de la Sal), a la recerca del Bucanetes githagineus (Pinsà Trompeter). No he vist ni he escoltat el meu anhelat amic, però m'he creuat amb una serp amiga, set àguiles (6 de l'espècie Aquila pennata, la Calçada, i una de Daurada, la Chrysaetos), i mooolta mooolta sal que prové de l'aigua subterrània del paratge.

L'Àguila Daurada hi era a escassos 30 metres, de mi, aturada en una vigueta elèctrica i netejant-se les infracobertores alars i les potes amb el bec, se m'ha quedat mirant, amb ulls d'indiferència, i ha continuat abellint i posant en ordre el seu plomatge. Veieu perquè sempre us dic que em regaleu una bona càmera de fotos? Perquè d'aquesta manera també vosaltres gaudiríeu d'un moment tan fantàstic com el que he tingut jo mentre mirava per les lents dels meus binocles. Poc després, i a mesura que m'apropava amb el cotxe, ha volat plàcidament camp enllà. És la primera vegada que tinc tan a prop un exemplar d'aquesta espècie en llibertat. Una hora després de la troballa encara estava emocionat, com un xiquet el matí dels Reis Mags.

Una prova més, doncs, que la natura no ens dóna sempre el que volem, però sempre ens ofereix alguna cosa de profit. I tant! No me n'he tornat a casa de buit. El Bucanetes, però, haurà d'esperar.

foto amb Àguila Daurada damunt d'una torre elèctrica

Mapes de totes les caixes niu, a data 6 de febrer de 2010, inclou xoriguer i mussol

2010-02-06T14:46:00.001-08:00

localització caixes-niu + fitxa seguiment.pdf

XORIGUERS I MUSSOLS, som-hi!

2010-02-06T14:04:00.001-08:00

Bé, el passat dissabte, el Cureta, mon germà i jo vam dur a terme una empresa que es podria qualificar com a èpica, donades les circumstàncies que tot seguit expose: vam instal·lar una caixa niu (núm. 22) per a xoriguers, anclada a un pal de fusta de 8 metres d'alçària (d'aqueixos de la llum o telèfon) i que pesaria vora els 100 quilos. Com que m'imagine que mai haureu intentat una cosa semblant, us puc dir que plantar verticalment un pal d'aquestes característiques s'assembla a la feina que feien al segle XIX i fins fa cinquanta anys els jornalers que es dedicaven a aquests menesters: semblàvem els protagonistes de la pel·lícula There will be blood, i no pel petroli que extrauríem, sinó per la dificultat de l'operació i la rudimentarietat de les nostres eines (bàsicament les mans i un regle d'alumini). Va arribar un moment que, com que perillava la nostra integritat física (el pal ens podia caure al damunt en qualsevol moment), vam estar a punt d'abandonar-ho, però mon germà, entestat i entestador com ningú, foll quan se li fica una idea en el cap, ens va quasi obligar a alçar aquell pal com si fórem funambulistes, equilibristes. Un circ, vamos. Finalment, va resultar un èxit, i amb les fotos que us adjunte teniu la prova fefaent.

Si voleu veure exactament on és la caixa niu, descarregueu-vos l'arxiu de localització, i consulteu el mapa topogràfic corresponent a Pda. Cementeri-Captxapets. Les mesures de la caixa niu són les recomanades per a aquesta espècie en el llibre degà sobre el temà: Guia de caixes niu i menjadors per a aus i altres vertebrats. A la part posterior de la caixa hem instal·lat una corriola per provar de pujar-hi menjar (carn, etc.) al sostre com a reclam per als exemplars que hem observat al lloc d'ubicació (Partida Cementeri). Esperem, doncs, que després d'aquell esforç immens (us recomane que no ho intenteu, és una absoluta bogeria!! Si mai més he de penjar una caixa niu per a xoriguers ho faré en un pal prèviament instal·lat o en una torreta d'electricitat abandonada o en qualsevol altre suport) el nostre amic xoriguer nie en l'indret facilitat a tal efecte. Perquè com no ho faça, li demanarem, el Cureta, mon germà i jo, DANYS MORALS I PERJUDICIS.

A més a més, en aquests moments tenim penjades també la caixa niu núm. 21 per a mussols (la qual pot ser ocupada per altres espècies, com el puput, etc.) amb forma rectangular (mides segons la referència bibliogràfica anotada abans), també a la Partida Cementeri i concretament rere l'Ecoparc de Crevillent, en una torreta elèctrica que ja no es fa servir (veieu mapa).

(les 4 primeres fotos pertanyen a la caixa niu de xoriguer, les 2 últimes a la de mussol)

Bon any, bones lletres, millors ocells

2010-02-03T09:45:00.000-08:00

Bon any a totes i a tots qui llegiu o feu ullades al bloc. Us desitge un feliç any 2010, i ho vull fer amb
ocells. Aquests, són presents arreu i tothora en la tradició literària universal, de la qual els nostres poetes catalans en són una bona mostra. Dos exemples i quatre cents anys separen mestre Corella del Teodor Llorente jocfloralista, renaixentista. En els dos poemes, sobretot el de Llorente, s'anomena un bon grapat d'espècies. Bon vent i que dure.

    

Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435 - València, 1497)

La balada de la garsa i l'esmerla



1 Ab los peus verds, los ulls e celles negres,

2 pennatge blanc, he vista una garsa,

3 sola, sens par, de les altres esparsa,

4 que del mirar mos ulls resten alegres;

5 i, al seu costat, estava una esmerla,

6 ab un tal gest, les plomes i lo llustre,

7 que no es al mon poeta tan illustre,

8 que pogues dir les llaors de tal perla;

9 i, ab dolça veu, per art ben acordada,

10 cant e tenor, cantaven tal balada:



11 «Del mal que pas no puc guarir,

12 si no em mirau

13 ab los ulls tals, que puga dir

14 que ja no us plau

15 que io per vos haja a morir.



16 Si muir per vos, llavors creureu

17 l’amor que us port,

18 e no es pot fer que no ploreu

19 la trista mort

20 d’aquell que ara no voleu;

21 que el mal que pas no em pot jaquir,

22 si no girau

23 los vostres ulls, que em vullen dir

24 que ja no us plau

25 que io per vos haja a morir»



Teodoro Llorente (València, 1836 - València, 1911)     

Cançó del Teuladí

Joyos cassador, passa;

Busca mes brava cassa

I deixam quiet a mí,

Jo soch l'amich de casa,

Jo soch lo teuladí.

Jo no tinch la ploma de la cadernera

Que d'or i de grana tiny la primavera;

No tinch la veu dolça que te 'l rossinyol;

Ni de l'oroneta joliva i lleugera

Les ales que creuen la mar d'un sol vol.

De parda estamenya, sens flors, sense llistes,

Vestit pobre duch;

Mes penes i glories, alegres o tristes,

Les cante com puch.

Les aligues niuen damunt de la roca

Del gorch qu'entre timbes aizampla la boca;

En branca fullosa lo viu passarell;

La tórtora en l'arbre que ja obrí la soca,

La gralla en els runes d'enfonsat castell.

Jo al home confie la meua niuada,

I pobre i panruch,

Entre la familia, baix de la teulada,

M'ampare com puch.

Les fruits del bosch busca la torcac; la griva,

Janglots entre'ls pampols; l'estornell, la oliva;

A serps verinoses, los vistós flamench;

La llántia del temple, la óvila furtiva,

I anyells l'aborrívol condor famolench.

Jo visc de l'almoyna que al humil mai falla;

I em sent benastruch;

Lo grá qu'en les eres se perd entre palla,

Replegue com puch,

ANELLAMENT I MARCATGE DE VOLTORS A ALCOI

2009-12-05T10:41:00.000-08:00

La gent del Projecte Canyet-Alcoi va organitzar el dissabte 5 de desembre una jornada d'anellament i marcatge de voltors (Gyps fulvus), que tenen a la Serra Mariola, molt a prop del preventori de la capital de l'alcoià. Adjunte alguns vídeos i fotos sobre l'activitat: poques vegades, sobretot al País Valencià, podem gaudir en persona d'una jornada com la de hui. Segons els responsables, aquestes aus poden viure més enllà dels 40 anys, pesar fins a 13 quilograms i arribar a una envergadura alar vora els 3 metres. Tot un espectacle, com podreu imaginar.

Vídeo i fotos:

CURS DE MUDA AMB CARLOS PONCE (SEO)

2009-12-01T14:15:00.000-08:00

Els proppassats dies 27 i 28 de novembre vaig assistir al curs de muda orgnitzat per SEO/Birdlife a Alacant, el qual va ser impartit per Carlos Ponce Cabas. Adjunte algunes fotos de la part pràctica del dissabte 28, amb una jornada d'anellament realitzada al riu Monnegre (Mutxamel), i on es va superar la quarantena d'exemplars anellats de diferents espècies.

Fotografies del taller de caixes niu

2009-11-23T14:27:00.002-08:00

Una vintena de persones s'aplegaren al taller de construcció de caixes niu per a aus insectívores, realitzat al Casal Jaume I de Crevillent. Xiquets, joves i adults van poder construir la seua pròpia caixa niu i emporta-se-la per a la posterior col·locació. El taller pràctic va ser precedit per una introducció teòrica sobre la construcció, funcions, col·locació i seguiment de les dites caixes niu. Aquestes jornades s'emmarquen dins de la tasca de conscienciació ambiental que duu a terme l'entitat cultural des de la seua creació, ara fa 8 anys. Testimoni de la jornada, en són aquestes fotos.

Buidabutxaques: ornitònim singular

2009-11-17T17:49:00.000-08:00

Qui fa buidar la butxaca?
L'informant José Candela (Pepito el Burra), de 55 anys, caçador crevillentí des de ben jove i gran coneixedor de les aquàtiques i dels pardalets en general de El Fondo, em va fer saber el 6 de febrer de 2002 d'aquest ornitònim pel qual sent, personalment, una especial devoció. Un buidabutxaques (pronunciat /buidabujaques/) no és altra cosa que un Blauet en català estàndard. La forma castellana Martín pescador és la més utilitzada actualment a Crevillent, i de forma generalitzada. Ara bé, segons el meu informant, abans també s’utilitzava l'ornitònim “buidabutxaques”, comú entre els caçadors, i d’ells els més vells i experimentats.

I com, eixe nom?
El nom prové de l’època en què es caçava amb una mena d’escopeta que duia els perdigons dins una “butxaca” o saquet, amb la qual es carregava l'arma en qüestió per abatre les preses. I com que els caçadors abans -i ara, encara molts- li "tiraven" a tot allò que tinguera ales i/o emetera sorolls (més d'un humà "alat" ha vist el seu cul foradat per errors tècnics), doncs això, quan veien al nostre bellugadís amic, gastaven i gastaven perdigons a manta tot intentant de caçar-lo. Si mai heu vist volar un buidabutxaques, heu de saber que aquest bellíssim ictiòfag es mou ràpidament entre els canyissars, séquies i assarbs al temps que emet un breu i estrident xiulit. És per això que l'esquiu pardalet feia buidar i buidar les butxaques dels vells i no menys sanguinaris caçadors.

Buidabutxaques: és hora de reivindicar el nom
Tant si sou caçadors, com amants de la natura i l'ornitologia, o en el millor dels casos mestres i professors amb ingents grups d'alumnes expectants, no estaria gens malament que el jovent de la nostra vila i comarca començara a fer servir aquest nom, i que la gent gran també el desenteranyinara del bagul mental. Hem de convidar molt amablement a la forma castellana -que ha substituït el nostre mot- que torne, pel camí vell de Castella, al seu reialme natural, i deixe pas i terra lliure a un dels ornitònims més preuats del migjorn valencià.

(observeu com n'és, de gratificant, la bellesa)

TALLER DE CAIXES NIU A CREVILLENT

2009-11-17T17:40:00.000-08:00

Aquest dissabte 21 de novembre, a les 10h i al Casal Jaume I de Crevillent.
Cada assistent podrà construir la seua pròpia caixa niu.

Tot (re)descobrint la Serra de Crevillent

2009-10-12T13:18:00.000-07:00

El passat divendres 9 d'octubre, Diada del País Valencià, Rafa, Joan Carles i jo vam eixir a la serra a col·locar les cinc noves caixes-niu construïdes. La zona que vam triar aquesta vegada va ser el Barranc de Sant Gaitano, concretament on comença la costera que puja al Parc de Muntanya que porta aquest nom. Vam penjar les caixes numerades del 8 al 12, i ho vam fer mentre pujàvem el barranc, així la caixa-niu amb el número 8 quedava tot just on vam començar la marxa i la caixa 12 a uns cinc-cents o sis-cents metres més amunt. La darrera va ser col·locada prop de la finca coneguda com Les Parretes.

La bellesa i l'interés ecològic de l'indret va ser d'allò més gratificant, i ens vam dur més d'una sorpresa agradable: nombrosíssims exemplars de bolets esclataven damunt les veredes del barranc; vam descobrir -no sense temor- un rusc d'abelles encaixat en uns forats naturals d'una de les parets que conformen el barranc, al darrere d'un canyissar; la remor que feien era esfereidora i, de tant en tant, situats a més de vint metres de distància, podies escoltar com alguna d'aquestes abelles et fregava el cap amb el seu anar i venir incessant; una colònia de gralles d'uns 30 exemplars es va deixar veure per les immediacions del barranc.

Però si hem de destacar -i proposar- alguna cosa no és altra que l'interés i bellesa de la finca esmentada. Solitari i humil, un mas que mira a llevant corona la finca tan sols flanquejat per dos majestuosos exemplars de Pi Pinyoner; un xicotet estany d'aigua de naixement raja sense descans i rega oliveres, garrofers, nouers, arboços, tarongers, llimeres, ametllers... els quals omplen els bancals de vida amb un verd inusitat; vam poder collir -i tastar- nous, llimes i cireres d'arboç. La finca té senyals de ser conreada i atesa eventualment, però els fruits que jauen al terra en abundància denoten que els seus amos no hi acudeixen de forma habitual.

Com podreu veure més avall en alguna de les fotos, la presència de tot tipus d'animalets és més que notable: conills, llebres, diferents espècies d'aus i, sobretot, les petjades de porcs senglars, fan indefugible una visita a aquest meravellós oasi. La sensació de tranquil·litat que es respira de ben segur que us farà apropar-vos en més d'una ocasió (tot seguit: fotos de cireres d'arboç, bolets, nous i petjades de porc senglar al mas de Les Parretes).

Carreteres: camins cap enlloc

2009-10-05T13:55:00.000-07:00

Quan treballes com a carter rural, a més de passar calor a l'estiu i fred a l'hivern, de pegar-te bacs mentre observes aus al cel ja que no mires cap avant, punxar rodes, fugir de gossos perillosos els quals són propietat d'individus encara més temeraris i desconeiximentats... te n'adones de moltes coses, però si a més t'agrada la natura i l'ornitologia, et converteixes en testic inevitable de l'atropellament i posterior mort de desenes d'espècies d'animalets. Els camins i carreteres són una mena de mercat fúnebre que esdevé cementeri improvisat per a aquests inofensius companys de camí. Alguns d'ells acudeixen a l'asfalt amb la intenció d'engolir els insectes que, prèviament, han xocat contra els vidres dels cotxes; altres s'apropen perquè tenen la sang freda i l'asfalt dóna l'escalfor necessària per començar el jorn... Quantes vegades no haurem vist els teuladins o les cueretes a la vora de camins i carreteres esperant que algun àpat alat s'estavelle contra el vidre davanter d'algun cotxe? En tres mesos de treball m'he trobat de tot: serps de tres espècies diferents, esquirols, conills, eriçons, fardatxos, sargantanes, xicotets rossegadors, aus i fins i tot d'allò més inversemblant: una tortuga esclafada per les rodes de cotxes i camions. I és que, com diuen al nostre poble... l'home, per on passa banya, o aixafa, millor dit. Us deixe amb unes quantes fotos. (Piqueu damunt d'elles per augmentar la seua mida, o si voleu visiteu la galeria de fotos en l'enllaç).